RSUM. Introduction le syndrome de pincement du nerf interosseux antrieur est une affection trs rare, cependant il y a beaucoup plus de personnes vues en. Atlas De Anatomia Humana Netter En Pdf' title='Atlas De Anatomia Humana Netter En Pdf' />ARTCULO DE REVISIN. Anlisis secuencial segmentario para el diagnstico de cardiopatas congnitas El aporte de la radiologa, del electrocardiograma y de. Atlas De Anatomia Humana Netter En Pdf' title='Atlas De Anatomia Humana Netter En Pdf' />Pulm Viquipdia, lenciclopdia lliure. El pulm del llatpulmo s lrgan essencial de laparell respiratori en molts animals que respiren aire, incloent la majoria dels tetrpodes, uns pocs peixos i alguns caragols. En els mamfers i les formes de vida ms complexes, el sistema el componen dos pulmons qu es troben ocupant la major part del trax, prop de la columna vertebral i a banda i banda del cor. Els pulmons tenen aspecte de con formats per un teixit esponjs de color rosa grisenc. Sn coberts per una membrana anomenada pleura i estan separats lun de laltre pel mediast. Per una banda, el pulm dret est dividit en tres parts, anomenades lbuls per laltra, lesquerre t noms dos lbuls. La seva principal funci s la de transportar oxigen de latmosfera al torrent sanguini, i per alliberar dixid de carboni de la sang cap a latmosfera. Aquest intercanvi de gasos es porta a terme en el mosaic de cllules especialitzades que formen milions de petits sacs daire, de parets excepcionalment primes anomenats alvols. Tenen al voltant de 3. La capacitat pulmonar depn de ledat, pes i sexe i est en el rang entre 4. Les dones acostumen a tenir una capacitat pulmonar aproximada dun 2. Java J2me Emulator there. La funci dels pulmons s realitzar lintercanvi gass amb la sang, per aix els alvols estan en estret contacte amb capillars. En els alvols es produeix el pas doxigen des de laire a la sang i el pas de dixid de carboni des de la sang a laire. Aquest pas es produeix per la diferncia de pressions parcials doxigen i dixid de carboni entre la sang i els alvols. Els termes mdics relacionats amb els pulmons solen comenar per pulmo, del llatpulmonarius dels pulmons, o per pneumo del grec pulm. Trquea 2 Artria pulmonar 3 Vena pulmonar 4 Bronquol terminal 5 Alvols 6 Tall cardac 7 bronquis terciaris o segmentats 8 Bronquis secundaris o lobals 9 Bronqui principal 1. Bifurcaci traqueal o carina 1. Laringe. Els pulmons sn dins de la caixa torcica, protegits per les costelles i a ambds costats del cor. Sn rgans buits i sn coberts per una doble membrana lubricada serosa anomenada pleura. Estan separats lun de laltre pel mediast. La pleura s una membrana de teixit conjuntiu, elstica que evita que els pulmons freguin directament amb la paret interna de la caixa torcica. T dues capes la pleura parietal o externa, que recobreix i sadhereix al diafragma i a la part interior de la caixa torcica la pleura visceral, que recobreix lexterior dels pulmons, introduint se en els seus lbuls a travs de les cissures. Entre ambdues capes existeix una petita quantitat, duns 1. La superfcie dels pulmons s de color rosat en els nens, i amb zones fosques distribudes irregularment per amb certa uniformitat en els adults. Aix sanomena antracosis i apareix amb carcter patolgic, mostrant gaireb en la totalitat dels habitants de ciutats, com a resultat de la inhalaci de pols flotant en latmosfera que es respira, principalment carb. El pes dels pulmons depn del sexe i del hemitrax que ocupin El pulm dret pesa en mitjana de 6. Aquestes xifres sn una mica inferiors en el cas de la dona a causa del menor mida de la caixa torcica i una mica superiors en lhome. El pulm dret est dividit per dos cissures, la major i la menor, i en 3 parts anomenades lbuls el lbul superior, el mitj i linferior. El pulm esquerre t dos lbuls, el superior i linferior, separats per una cissura anomenada cissura major. Aix s degut al fet que el cor t una inclinaci obliqua cap a lesquerra i en el sentit de darrere cap endavant la punta inferior, lpex, ocupa part de lespai del pulm esquerre, i en redueix el seu volum. Es descriuen en ambds pulmons un vrtex o pex, que corresponent a la seva part ms superior, i que sobrepassa laltura de les clavcules una base, a la part inferior, que es recolza en el diafragma. La cissura major dambds pulmons va des del quart espai intercostal posterior fins al ter espai anterior de lhemidiafragma corresponent. Al pulm dret, la cissura major separa els lbuls superior i mitj del lbul inferior, mentre que en el pulm esquerre separa els dos nics lbuls el superior i linferior. La cissura menor separa els lbuls mitj i inferior del pulm dret i va des de la paret anterior del trax fins a la cissura major. Pot estar absent o incompleta en fins a un 2. A cada lbul es distingeixen diferents segments, ben diferenciats, i corresponen a cadascun un bronqui segmentari, de la tercera generaci bronquial. Existeixen diverses classificacions per anomenar els diferents segments, per la de Boyden s una de les ms acceptades. Els bronquis segmentaris se subdivideixen en el bronquis prpiament dits i els bronquols de les generacions 1. Aquests ltims no tenen cartlag i es ramifiquen en bronquols terminals i els bronquols respiratoris, de les generacions 1. Els alvols sn les unitats funcionals dintercanvi de gasos del pulm. Bronqui dret. 3 Bronqui esquerre. Pulm esquerre. 6 Fissura obliqua. Fissura horitzontal. Artria pulmonar. La mucosa de les vies respiratries est coberta per milions de pls diminuts, o cilis la funci del qual s atrapar i eliminar les restes de pols i grmens en suspensi procedents de la respiraci, evitant, en la mesura del possible, qualsevol entrada delements slids que provoquin una broncoaspiraci. Els pulmons tenen al voltant de 5. La capacitat pulmonar depn de ledat, pes i sexe oscilla entre 4. Les dones solen tenir al voltant del 2. Els pulmons tenen una funci respiratria i daltres ms relacionades amb la funci immunolgica. La funci dels pulmons s realitzar lintercanvi gass amb la sang, per aix els alvols estan en estret contacte amb capillars. En els alvols es produeix el pas doxigen des de laire a la sang i el pas de dixid de carboni des de la sang a laire. Aquest pas es produeix per la diferncia de pressions parcials doxigen i dixid de carboni difusi simple entre la sang i els alvols. El pulm dels mamfers est constitut per multitud de sacs adjacents plens daire anomenats alvols. Es troben interconnectats els uns amb els altres pels anomenats porus de Kohn, que permeten un moviment de laire collateral, important per a la distribuci del gas. Els conductes aeris del pulm, que no intervenen en la funci respiratria, estan formats per cartlag i mscul llis. Run Flv File In Html Page more. Lepiteli s ciliat i secreta un mucus que ascendeix pel conducte respiratori i mant tot el sistema net. Tomtom Simpsons Voice. El procs de respiraci en els pulmons passa travessant els gasos una barrera de difusi constituda en els mamfers per una pellcula superficial aquosa, les cllules epitelials que formen la paret de lalvol, la capa intersticial, les cllules endotelials dels capillars sanguinis, el plasma i la membrana de leritrcits que capta o deixa anar el gas. Hi ha diferents tipus de cllules en lepiteli respiratori Les cllules tipus I sn les ms abundants, formen la paret entre dos alvols i tenen un nucli arraconat en un extrem. Les cllules de tipus II sn menys abundants, i es caracteritzen principalment per la presncia dun cos laminar en el seu interior, a ms tenen vellositats en la seva superfcie sn cllules productores de surfactants. Els surfactants sn complexos lipoproteics que proporcionen tensi superficial molt baixa en la interfase lquid aigua, reduint aix el treball necessari per a lestirament de la paret pulmonar per la reducci de la tensi, i prevenint al seu torn el collapse dels alvols. Les cllules de tipus III sn menys abundants i tenen gran quantitat de mitocndries i rivet en raspall. A lepiteli respiratori existeixen, a ms, macrfags alveolars. Acci de filtre extern. Els pulmons es defensen de la intensa contaminaci aria a la qual estan exposades per acci del sistema mucociliar i fagocitari dels macrfags alveolars.